Nova Generació de Morters amb Inhibidors de corrosió migratoris

Els inhibidors de corrosió protegeixen les estructures de formigó armat per prolongar la seva vida. Però saps quin triar durant les tasques de reparació del formigó? T’ho expliquem en aquest article.

El formigó constitueix una pantalla exterior de protecció de les armadures contra la corrosió, aportant durabilitat a l’element estructural, tant físicament com químicament.

Per això, a fi de mantenir intacta la seva estabilitat i funcionalitat, les estructures de formigó necessiten certes cures i un pla de manteniment que estarà condicionat per diferents aspectes com l’ús, l’ambient d’exposició, la normativa vigent. Ja que no hem d’oblidar que el formigó, envelleix amb el pas del temps, perdent part de les propietats inicials de protecció contra la corrosió que ofereix a les armadures.

És la nostra responsabilitat, aconseguir que les reparacions realitzades a les estructures tinguin unamés resistència a la corrosió i, per tant , més durabilitat. Això és especialment important en ambients severament corrosius. Una durabilitat més gran significarà menys reparacions, una major integritat estructural i una vida útil més llarga, que es traduirà també en major sostenibilitat.

< strong>La corrosió al formigó armat

Les < strong>estructures de formigó armat es deterioren principalment per atacs sobre el propi formigó o per la corrosió de la seva armadura, sent el deteriorament de l’armadura el més comú de tots. El manteniment del formigó armat és una tasca imprescindible al llarg de la vida de l’estructura i, per tant, un cost addicional que no hem d’obviar.

La presència de contaminants com el diòxid de carboni atmosfèric i els clorurs afavoreixen l’oxidació de les armadures mitjançant la seva penetració a les estructures de formigó armat. Aquests dos fenòmens són coneguts com Carbonatació del Formigó i Atac per Clorurs, respectivament.

El procés de corrosió electroquímic del formigó armat s’inicia per la combinació dels efectes següents: la presència d’oxigen, l’existència d’un formigó humit (electròlit), la despassivació de l’acer o pèrdua de la capa alcalina de protecció i/o la presència d’agents agressius com els clorurs.

La degradació de l’armadura per corrosió representa un elevat percentatge de les patologies detectades, en termes genèrics el fenomen de la corrosió pot ser definit com un procés de destrucció o deteriorament electroquímic d’un metall per acció i reacció amb el medi que l’envolta (reaccions d’oxidació i reducció simultània).

És necessari perquè la corrosió electroquímica s’iniciï, que es formi una pila galvànica, per tant, ha d’existir un ànode, un càtode, un electròlit (formigó humit) i oxigen. En aquest sistema electroquímic, l’armadura fa vegades d’ànode i càtode, permetent la connexió entre els dos elèctrodes i, en conseqüència, el pas d’electrons entre ells.

L’ànode (pol -) és el lloc on es corroeix l’acer, ja que és aquí on el metall perd electrons. El càtode (pol +) és la part de l’acer no rovellada.

Al formigó armat, els principals factors que afavoreixen la corrosió de les armadures dins del formigó són majoritàriament la carbonatació i la presència de clorurs, tant de manera independent o en conjunt com ja hem vist.

• Carbonatació: el fenomen de la corrosió de l’armadura per carbonatació al formigó és degut a un procés natural que es produeix quan el diòxid de carboni de l’atmosfera i present a l’aire, reacciona amb l’aigua o la humitat retinguda a l’interior del formigó, reduint-ne el pH alcalí.

La reducció del pH del formigó per efecte de la carbonatació implica una pèrdua d’aquesta capacitat de protecció i la consegüent activació del procés de corrosió de les armadures, sempre sota les condicions adequades.

• Per la seva banda, l’atac per clorurs es produeix quan aquests penetren al formigó, dissolts en aigua i accedeixen a l’armadura. Aquest procés de corrosió es produeix fins i tot en formigons amb pH alcalí, ja que els clorurs actuen com a catalitzadors de la reacció d’oxidació de l’acer, disminuint el diàmetre i la secció resistent de l’armat, amb el conseqüent risc de col·lapse de l’estructura. li>

La degradació de l’armadura per corrosió representa un elevat percentatge de les patologies detectades, en termes genèrics, el fenomen de la corrosió pot ser definit com un procés de destrucció o deteriorament electroquímic d’un metall per acció i reacció d’aquest amb el medi que l’envolta (reaccions d’oxidació i reducció simultània).

Conseqüències de la corrosió al formigó

Quan s’inicia la corrosió, el formigó de recobriment de les armadures primer es fissura i després es desprèn a causa que l’acer corroït genera un volum més gran al de l’acer original.

Aquest increment de volum transmet tensions al formigó, provocant processos patològics i el seu deteriorament.

Com aquestes fissures a la seva cop exposen les armadures a l’exterior faciliten nous processos d’oxidació de l’acer, el deteriorament de l’estructura es veu accelerat a causa de la pèrdua constant de protecció de les armadures a què està sotmesa, comprometent a poc a poc l’armadura no afectada pel focus de corrosió inicial.

Com triar inhibidors de corrosió: Nova generació de morters amb inhibidors migratoris de corrosió

A Molins, treballem desenvolupant solucions eficaces per al tractament integral de les estructures de formigó armat, que asseguren la qualitat i la durabilitat dels treballs de conservació i manteniment del parc edificatori i d’infraestructures.

Per això, el 5 d’octubre passat vam llançar una nova generació de morters amb inhibidors migratoris de la corrosió MCI®, una gamma de productes amb la tecnologia més avançada per impulsar la màxima durabilitat del formigó armat.